COVID-19 Arriba el moment de les apps

depositphotos 355681442 l-2015 1

Les aplicacions mòbils (apps) han tingut i continuaran tenint una importància fonamental en la gestió de la pandèmia de la COVID-19. Des de l'inici de l'emergència sanitària els epidemiòlegs han necessitat conèixer els patrons d'expansió de la malaltia, un objectiu al qual han contribuït les apps. També han ajudat a reduir el risc de contagi i a atendre millor l'acumulació de peticions d'informació sobre el coronavirus per part de la població.
 
 
La primera regió del món on els avantatges de les apps s'han posat de manifest ha estat l'est d'Àsia. Concretament a la Xina, focus originari de la pandèmia, el gegant del comerç electrònic Alibaba Group ha utilitzat, una aplicació ja existent per a realitzar pagaments -i d'ús massiu- per a abordar la crisi sanitària des de l'inici.

Aquesta aplicació ha estat modificada amb la finalitat que generi un codi QR específic per a cada persona. Llavors, en funció d'una sèrie de dades de salut proporcionades pel mateix usuari, el QR vària de color, indicant amb això el grau de risc de contagi.

El codi de colors és molt bàsic i fàcil de comprendre: el verd dóna llibertat de moviments; el taronja implica quarantena d'una setmana i obligació d'introduir cada dia les dades de salut, i el vermell comporta una quarantena superior i la mateixa obligació de reportar que el taronja.
 
Èxit del model coreà

Corea del Sud ha estat definida per Nacions Unides com a exemple a seguir 
en la lluita contra la COVID-19. La peculiaritat de l'estratègia coreana s'ha basat en la realització de tests massius a la població (més de 15.000 diaris) independentment de la seva simptomatologia, així com estrictes controls de temperatura a tots els viatgers.

Aquesta estratègia s'ha completat amb la instal·lació obligatòria per a tota la població, així com per als visitants estrangers de llarga estada, de l'app  Self-quarantine safety protection. La seva funcionalitat més important és detectar la ubicació de les persones que es troben en quarantena.

La quarantena s'ha establert per a tots aquells que haguessin entrat en contacte amb un contagiat. Igual que en el cas de l'app xinesa, les persones sota quarantena han d'informar periòdicament del seu estat de salut.

Tant l'app d'Alibaba a la Xina com la de Corea del Sud han permès conèixer l'estat de bona part de la població així com els seus moviments, la qual cosa ha tingut una influència decisiva a frenar els contagis.
 
Europa i la privacitat

Després de constatar l'èxit de les apps asiàtiques, la Unió Europea ha reclamat també la construcció d'un escenari on les aplicacions per a combatre la pandèmia tinguin protagonisme. Ho ha fet a través del Diari Oficial de la UE amb la publicació d'una Recomanació .

El text demana un "enfocament paneuropeu per a l'ús d'aplicacions mòbils" així com un pla comú de "dades anonimitzades", si bé deixa als Estats membres "adoptar aquestes mesures urgentment i en estreta coordinació entre si, amb la Comissió i amb altres parts interessades".

Una diferència important entre la iniciativa europea i les asiàtiques, a part que les segones han tingut un ús massiu i efectiu, és la voluntarietat de les europees enfront de l'obligatorietat establerta per la Xina i Corea del Sud.

Un altre aspecte molt destacat en l'àmbit Europeu és que s'ha obert un debat entre dos grans models per a l'adopció de les aplicacions: el model centralitzat pels governs, amb una certa erosió de la privacitat, i el descentralitzat, on aquesta es preserva gràcies a l'encriptació. La protecció de dades és una preocupació central a la UE.
 
També per a la desescalada

La Comissió ha suggerit als Estats membres que col·laborin per a reactivar l'economia amb la desescalada per fases i amb l'establiment de corredors segurs entre els països que hagin aconseguit punts similars quant al control de la pandèmia. Entre les mesures per a fer-ho, ha destacat precisament l'ús de les Apps.

La interoperabilitat és un altre factor rellevant. Brussel·les ha descartat una aplicació única per a tot el territori europeu, però ha subratllat que les aplicacions de diferents països han de poder parlar entre si i compartir informació.

L'Agència Europea de Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit ha realitzat una àmplia selecció d'apps, europees i d'altres països, que ajuden a monitorar la COVID-19 amb una precisa descripció de cadascuna d'elles.
 
Apps a Espanya

Al nostre país el govern central ha posat en circulació una aplicació oficial: Assistència COVID-19 amb una triple finalitat: permetre que l'usuari pot realitzar-se un autodiagnòstic; i descongestionar els telèfons d'atenció sanitària; i oferir informació de confiança a la ciutadania.

Algunes Comunitats Autònomes també han desenvolupat les seves pròpies apps. És el cas de Catalunya, la primera a fer-lo; Madrid amb CoronaMadrid, o el País Basc amb COVID-19.eus.

D'altra banda, Canàries ha estat triada per a la posada en marxa en l'arxipèlag del projecte pilot d'una aplicació mòbil de rastreig de contagis per coronavirus. Aquesta app registra els moviments de les persones que han contret el virus i avisa als seus contactes que han pogut estar exposats a un possible contagi, la qual cosa contribueix a controlar l'expansió de la pandèmia. A més, és interoperable en tota la Unió Europea.
 
Més enllà del contagi
 
Les apps serveixen també per a consultar informació de manera més àgil que per altres canals com serien per exemple els mitjans de comunicació tradicionals. Un exemple, en aquest sentit, és el d'IBM, que ha contribuït al combat contra la pandèmia oferint de manera gratuïta durant tres mesos la seva eina Watson Assistant for Citizens.
 
Aquesta eina permet respondre de manera automatitzada i amb un llenguatge natural a les consultes més freqüents en relació amb la COVID-19. A Espanya, Andalusia ha llançat un assistent virtual basat en aquesta tecnologia que és accessible a través de l'app de Salut respon.
 
 
La informació no és l'única necessitat davant l'impacte de la pandèmia. El confinament obligatori ha portat a una modificació abrupta dels hàbits de vida i a la necessitat d'apps que contribueixin a comportar la nova situació. Aquestes apps cobreixen àmbits molt diferents, com la consecució de l'eficiència en les tasques, la pràctica d'exercici, la cuina, o la reducció de l'estrès i l'ansietat.
 
De manera indirecta, poden ser considerades com a apps de salut, pel fet que estan dirigides a pal·liar els efectes negatius de la quarantena en la població que han estat subratllats per publicacions de prestigi en l'àmbit mèdic com The Lancet (Foto: ICS/Depositphoto).
 

Us recordem que en el número 215 de la nostra revista BIT es publica un especial sobre Salut Digital. D'aquest especial, us recomanem com a lectures complementàries a aquest article, dos reportatges: 

"mhealth": Sector emergent i en ràpida evolució

"Intel·ligència predictiva basada en dades"

 

 bit 215 portada 1 2