Slider

dmtsi 2

L'esdeveniment virtual organitzat el passat 20 de maig va servir per a commemorar el Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, el centenari del títol d'Enginyer de Telecomunicació i per a realitzar un debat sobre com les TIC poden contribuir a alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible després de la pandèmia de la COVID-19. Per a completar una primera part amb missatges institucionals del Govern d'Espanya, COIT/COETC, UIT i CODITEL (podeu veure'ls en un article publicat recentment en aquesta web) es va celebrar una interessant taula rodona.

Aquest debat va comptar amb la presència de: Fernando Martin Sánchez, subdirector general d'Intel·ligència Artificial i Tecnologies Habilitadores Digitals de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial; José Antonio Portilla, vocal de la Junta de Govern del COIT i director de l'EPS de la Universitat d'Alcalà; José Manuel Lago Penyes, assessor econòmic del Gabinet de la ministra, Ministeri de Treball i Economia Social, i Maite Arcos, directora general de Telecomunicacions i Ordenació dels Serveis de Comunicació Audiovisual. El debat va ser moderat per Emma Fernández, Enginyera de Telecomunicació i consellera independent d'AxwayEzentis i Metrovacesa qui va demanar als participants una anàlisi del moment actual i del paper de les TIC, les lliçons apreses durant la crisi i les perspectives per a aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible en l'horitzó 2030.

Cadascun dels participants va aportar el seu punt de vista en relació amb l'ODS que coincidia amb el seu àmbit d'experiència. Fernando Martin Sánchez es va centrar en l'ODS 3: Salut i Benestar. José Antonio Portilla en l'ODS 4: Educació de qualitat; José Manuel Lago Penyes en l'ODS 8: Treball digne i creixement econòmic, i Maite Arcos en l'ODS 9: Indústria, innovació i Infraestructura.

Salut i Benestar

Fernando Martin Sánchez va reflexionar sobre la sorpresa que ha suposat la pandèmia de la COVID-19: "cap país estava preparat, excepte alguns països asiàtics". De totes maneres, va fer valdre la utilitat que havien tingut les TIC en la gestió dels pacients, dels recursos sanitaris i l'establiment de models de transmissió de la malaltia a partir del seguiment de dades.

Malgrat reconèixer la capacitat de les telecomunicacions per a mitigar els efectes d'una cosa imprevista i d'ampli abast, Fernando Martin Sánchez va apreciar possibles retards cap al compliment de l'ODS 3, almenys a curt termini. Les raons per a aquesta conclusió és la constatació de la disminució de l'esperança de vida i aparició de problemes de salut mental, i retards en cirurgies programades i en atenció a la cronicitat derivats de la pandèmia. Segons Martin Sánchez, "l'únic efecte positiu directe de la pandèmia en la salut ha estat el descens de la contaminació ambiental".

El subdirector general d'Intel·ligència Artificial i Tecnologies Habilitadores Digitals va dir també que hi ha "una sèrie de lliçons apreses que poden beneficiar l'avanç cap a l'ODS 3". Es referia en concret a la necessitat de millorar la recollida de dades, així com la interoperabilitat entre sistemes "per a compartir millor aquestes dades". En qualsevol cas, va dir, "caldrà realitzar un esforç molt gran" per a millorar en l'objectiu de Salut i el Benestar.

Educació de qualitat

En termes semblants a l'anterior participant, José Antonio Portilla va parlar de "xoc" per a referir-se a la pandèmia. Igualment va afirmar que "el món acadèmic s'ha adaptat molt de pressa a la situació creada" i va qualificar a les TIC com "el pilar fonamental que ha mantingut l'activitat gràcies a la cobertura de les xarxes".

"A partir d'ara- va reconèixer- podem tenir un cert alentiment en la consecució de l'ODS 4", però alhora va recordar que el concepte japonès de "crisi" incorpora també la idea d'oportunitat.

En aquest sentit, José Antonio Portilla va abundar en l'oportunitat que suposa donar un impuls a la teleeducació. En concret, va subratllar "la disminució de costos a escala mundial". La raó és que molts estudiants internacionals que cursen estudis a l'estranger "podran reduir la seva presencialitat a uns pocs mesos", amb la consegüent disminució de les despeses de manutenció en un altre país.

Segons Portilla, en el nou escenari caldrà desenvolupar "millors sistemes d'autenticació en les persones", pensant en aquells que participin del sistema educatiu a distància.

Igualment, va recordar que "sense tecnologia no hi ha riquesa, però sense capacitat de les persones no hi ha tecnologia". Aquesta reflexió col·loca a la formació en el centre de les estratègies per a la reducció de la pobresa i les desigualtats. Sobre aquest últim aspecte, va oferir un exemple pròxim en assenyalar que "amb la capacitat vertebradora de les TIC l'"Espanya buidada" podria deixar de ser-ho".

Treball digne i creixement econòmic

José Manuel Lago Penyes va compartir la idea de l'"impacte inesperat de la pandèmia", però va destacar la capacitat d'innovació que ha suposat "l'adopció del teletreball en un temps tan reduït". En la seva opinió, la resposta espanyola "ha estat bona per la seva rapidesa, la seva solvència i el seu consens social".

Respecte al panorama econòmic resultant, Lago Penyes va dir sense embuts que es produirà un "greu mal temporal en 2020". També va voler marcar una diferència en la reacció que es va tenir davant crisis passades, com la de 2008, i la que espera que tingui lloc ara: "sempre es produïa en aquests casos una rescissió massiva de contractes i en aquesta crisi el que s'ha donat principalment és una suspensió temporal de l'ocupació".

Segons Lago Penyes, "davant aquesta nova crisi tenim la possibilitat de tirar endavant no devaluant el factor treball i mantenint el més intacte possible el teixit productiu". Això, al costat d'un nou model de relacions laborals, podria beneficiar la recuperació en 2021.

Finalment, va assegurar que el teletreball facilitat per les TIC "ha vingut per a quedar-se i que s'havia de regular adequadament donat el seu pes creixent". També es va mostrar moderadament optimista en la possibilitat d'avançar en l'ODS 8 amb instruments com "la solidaritat, el suport mutu, els grans consensos i una sanitat pública".

Indústria, innovació i Infraestructura

Maite Arcos va començar recordant que la robustesa de les infraestructures de telecomunicació espanyoles ha resistit augments de fins al 80% del trànsit. "En altres sistemes, com l'energia o la xarxa viària, una pujada d'aquest calibre portaria al seu col·lapse", va remarcar.

A més, va qualificar la resposta de les empreses del sector de "magnífica" per haver ofert la seva capacitat al servei de l'excepcionalitat de la situació. "Hem passat la prova d'estrès amb nota", va subratllar.

Segons Arcos, "a partir d'ara les TIC seran un factor clau en la nova normalitat en facilitar la distància social i les relacions en els àmbits de salut, laboral i de formació. En aquest escenari -va asseverar- "caldrà eliminar barreres reguladores per a poder consolidar més les TIC".

Respecte a l'ODS 9 va assenyalar que s'està avançant en la bona direcció, ja que per a la indústria i a innovació "és fonamental generar aliances que permetin sortir com més aviat millor de la crisi i les TIC són vitals per a aquest fi".

La moderadora Emma Fernández va tancar l'acte destacant que, estem vivint un moment de transformació en el qual les telecomunicacions poden i han de contribuir a construir un futur millor, més sostenible i inclusiu i a avançar cap al compliment dels ODS. "Hi ha lloc per a l'optimisme", va concloure.

{source}

 



    // You can place PHP like this
    
?>
{/source}